Busco activistes en els camps social i ecològic

darrera actualització divendres 17 de juliol de 2015

Perquè una proposta

Fa uns anys quan em vaig introduïr al món de l'activisme em va ajudar molt trobar una proposta ordenada que aportés un diagnòstic de les causes dels problemes que vivim globalment, una visió d'una societat alternativa per superar-los i una estratègia de com arribar-hi.

Aquesta proposta es deia Democràcia Inclusiva i amb els anys li he vist algunes mancances i crec que cal superar-la. Les propostes que detallo a continuació estan inspirades en diverses fonts, entre elles la Democràcia Inclusiva. Aquestes propostes però son tant sols un punt de partida - és altament improbable que hagi trobat la fòrmula màgica perfecte per a superar 5.000 anys d'història de dominació.

L'important és que ens ajuntem una colla de persones que compartim la preocupació per l'estat actual de la humanitat i les ganes i la voluntat de fer alguna cosa per a solucionar-ho. I que siguem compatibles amb les nostres intuicions i maneres de treballar. Caldrà que ens coneguem, debatem, i experimentem per anar afinant els nostres diagnòstics, onbjectius, estratègia i metodologia. Crec però que tenir un punt de partida ens ajudarà a avançar més ràpid. Per això ofereixo aquesta proposta.

punts principals i innovadors de la proposta

Partexo d'aquestes tres hipòtesis:

  1. la manca de valors és factor principal que desencadena les greus mancances a la nostra societat.
  2. no és efectiu dividir els esforços en diferents fronts no coordinats: difusió, pressió política, construcció d'alternatives, resistència... cal una organització que coordini tots aquests fronts.
  3. les feines productives organitzades de manera cooperativa i altruista son molt més eficients i efectives que les competitives, on es malversen recursos competint, es a dir, destruint, entre empreses i companyes de feina, i també controlant a les treballadores perquè no s'escaquegin

Ens proposem per tant construir una nova societat basada en valors positius com amor, pau, atruisme, comunitat, alegria, ecologia, etc. i eradicar els des-valors hegemònics actuals de violència, guerra, egoisme, individualisme i saqueig de recursos naturals.

No conec l'existència de cap organització que parteixi dels principis anteriors. Farem per tant una organització que impulsarà ara i aqui aquests valors, posant-los a la pràctica, cobrint les nostres necessitats de manera auto-gestionada: alimentació, habitatge, salut, educació, energia, tecnologia, etc.

com ens organitzem?

Per posar en pràctica aquests valors ens esforçarem de manera desinteressada per ajudar-nos les unes a les altres a cobrir les nostres necessitats, prescindint d’eines que es fonamenten en l’egoisme com el comerç, l’intercanvi o la propietat privada.

Ens esforçarem en difondre aquest projecte perquè els valors positius esdevinguin majoritaris. Per tal que tothom qui vulgui els pugui experimentar, facilitarem la participació en el projecte en diferents graus, de manera que tothom hi pugui participar en el grau en que s’hi senti còmode, des d’ajudar unes hores a la setmana a treballar i viure en comunitat.

Com ajudarem i difondrem

Com més ben organitzades estiguem el grup d'activistes menys esforços haurem de destinar a cobrir les nostres necessitats i disposarem de més temps i recursos per a fer difusió de la proposta de transformació.

L'eina de control i terrorització més efectiva del sistema és el treball assalariat. S'ha aconseguit que ser esclau (treballar per al benefici d'altres a canvi d'unes engrunes) sigui percebut com un privilegi. Tenim por de perdre la feina i no tornar-ne a trobar, i acabar condemats a la misèria.

Per tant proposo com a pilar central d'ajuda i difusió oferir feina a tothom que en vulgui, sempre que vulgui, sense cap compromís. Fomentarem l'autonomia de les persones a través del seu poder de decidir quantes hores volen treballar. Oferirem la possibilitat de decidir sobre les propies vides, sobre com destinar el temps.

A les persones més qualificades, enlloc de pressionar-les a treballar tot l'any, 40h a la setmana, podran escollir destinar més temps a la famila, als amics, prescindir de futileses materials que no ajuden a la felicitat, cuinar, netejar la casa, proporcionar cura als familiars... enlloc de subcontractar-ho a empreses.

A les persones menys qualificades i documentades, sovint victimes d'abusos, treballs precaris i temporals que no els permeten cobrir les seves necessitats més bàsiques, se'ls oferirà les mateixes oprtunitats, formació, i la seguretat de no haver de patir per quedar-se sense feina.

Tothom qui vulgui podrà venir a ajudar a les nostres masies, obradors, restaurants, centres de salut, centres educatius, tallers d'oficis, etc. durant les hores que cregui convenient. A canvi li podem proporcionar alimentació, salut, educació, etc. i també una remuneració en diners.

D'on obtindrem els recursos?

Per tal d’aconseguir recursos crearem projectes frontissa entre la nova societat en construcció i el sistema estat-mercat capitalista actual. De cara enfora al projecte la propietat dels mitjans de producció dels que disposem serà de cooperatives o fundacions. De cara enfora utilitzarem el comerç o l’intercanvi quan necessitem més recursos per a satisfer les nostres necessitats.

Tot i que treballarem per a abolir tots els mecanismes d’opressió, gerarquies i concentració de poder com les empreses privades i els governs supra-comunitaris “representatius” (ajuntaments, estats, unió europea, etc.) durant la transició participarem activament en els processos electorals del sistema per tal d’aconseguir, d’una banda, reduir els mecanismes d’opressió governamental, reduint els pressupostos de guerra, vigilància i repressió ciutadana, i promocionant llibertat d’expressió, associació, i legalització de projectes auto-gestionats. També per aconseguir, d’altra banda, que els governs deixin de subvencionar les grans fortunes i els seus projectes especulatius, i enlloc d’això subvencioni els projectes autogestionats. També per a mantenir en funcionament els serveis socials mentre no es puguin cobrir totes les necessitats de la població de manera autogestionada.

Finalment, per tal de facilitar la comunió amb la natura, promourem un urbanisme basat en comunitats de pocs centenars de persones, que puguin cobrir la majoria de les seves necessitats amb els recursos naturals del seu entorn. Des de la ciutat promourem viatges i estades en aquestes comunitats, tant de descans com de feina.

En el nostre activisme ens esforçarem per aconseguir aquests objectius amb energia, persistència i rigorositat, conscients que hi ha molta feina per a fer, que el canvi pot trigar generacions en arrelar, però que no tenim temps per perdre.

comencem! obrim un ateneu cooperatiu / menjador col·lectiu / restaurant / bar al Guinardó

Esboço una proposta de treball per a un primer projecte que podríem engegar amb la voluntat de visualitzar de manera pràctica el que he intatat transmètre de manera més abstracta a l'apartat anterior. Aquest projecte és només una proposta, oberta a canvis i modificacions un cop haguem format equip per a tirar-lo endavant.

Es tractaria d'aconseguir un local espaiòs a Barcelona i muntar-hi una cuina i un menjador. Crec que és interssant començar per Barcelona, per una banda perquè com que és on es concentra més gent de Catalunya, hi sembla més efectiva la tasca de difusió. També per altra banda, representa la força urbanitzadora més important de la zona que convé aturar.

Proposo el Guinardó perquè és el barri on he estat actiu aquests darrers anys, però si se suma gent al projecte amb propostes diferents es pot començar per un altre barri. En aquest espai podem començar a funcionar com una espècie de grup de consum ecològic, però enlloc d'endur-nos els aliments a casa per cuinar-los, cuinem en grup. I si podem mengem també en grup, o en cas d'incompatibilitat horària, o de desitjar menjar en un espai diferent, ens podem endur en menjar amb carmanyoles. Aquest espai pot servir per moltes altres més funcions com espai de criança, de joc (per a petits i grans), lectura, etc.

A més, enlloc de comprar els aliments que cuinarem prioritzarem participar en projectes de repoblació rural propers a Barcelona. Podriem per exemple fer torns, i anar cada dia una part de l'equip a fer feina al camp, i la resta de l'equip fer feina a la ciutat.

D'aquesta manera aconseguirem començar a satisfer les nostres necessitats de manera autònoma, cultivant els nostres propis aliments. També aconseguirem començar a fer vida comunitaria, al cuinar i menjar juntes.

Disposarem també d'un espai des d'on fer difusió al barri d'una manera radicalment diferent de viure, una difusió pràctica, basada en la praxis quotidiana. Disposarem també d'un local on fer difusió de manera més teòrica, amb xerrades, tallers o documentals, dels nostres valors i maneres de fer.

També disposarem d'una infraestructura que ens permetrà obtenir diners, fent serveis de bar, restaurant, càtering, festes d'aniversàri, etc. Es tractaria de pensar activitats amb prou de marge perquè, combinant els ingréssos i les aportacions econòmiques de socis, puguéssim anar ampliant els espais dels que disposem. Imagina al cap d'un any passar a gestionar dos espais, després de dos anys 4 espais, 8 espais als tres anys.... Cada un amb les seves activitats que combinen serveis desintreressats per als activistes que hi participem amb activitats amb ànim de lucre (per a ser socialitzat) de cara enfora. Podrien ser tallers de reparació de vehicles, elecrodomèstics, informàtica, obradors, botigues de roba, arquitectura, construcció, enginyeria, habitatge, salut, educació, comunicacions, energia, ...

Disposarem cada vegada més també d'eines d'ajuda a les persones que necessitin suport ( per nodrir-se, allotjar-se, sanar-se, etc. ) Una ajuda no assistencial, basada en l'intercanvi per hores de feina. Convindira combinar aquesta ajuda amb una formació/difusió perquè aquestes persones tendíssin a motivar-se a participar al projecte com a voluntàries, desinteressadament.

primers passos

Per començar necessitem ajuntar-nos prou persones que compartim una idea de projecte en aquestes linies per a poder tirar-lo endavant. Un bon número per al grup promotor inicial potser estaria entre 15 i 30 persones.

A mesura que anem formant un grup caldrà organitzar activitats per a conèxer-nos millor i anar avançant de manera natural a una forma de vida més compartida. Necessitem fer diferents tipus d'activitats per tal de veure que funcionem bé en diferents esferes vitals: oci, feina, convivència, intercanvi d'idees, etc. potser no cal que tots els membres del grup funcionin bé amb tots els altres en totes les esferes, però crec que si que en general s'hauria de crear una dinàmica de complicitats que vagi més enllà de la militància al projecte. És a dir, que tinguem ganes d'estar-hi participant perquè gaudim de la companyia més enllà del convenciment que estem fent una feina útil i necessària.

Si articulem l'inici del projecte a partir de la idea d'ampliar un grup de consum ecològic, podriem provar la dinàmica d'anar cada setmana a casa d'una persona diferent a cuinar les cistelles conjuntament.

Una altra activitat podria ser anar com equip de voluntaris en projectes existents que organitzen tornalloms. Especialment projectes rurals amb els quals podem establir ja vincles. D'aquesta manera poriem valorar la nostra capacitat de treballar de manera desinteressada i la coordinació en equip. De tant en tant podríem fer estades de més d'un dia i experimentar amb la nostra capacitat de convivència.

Convindria també crear espais d'intercanvi d'idees per anar definint un projecte on totes ens hi sentim identificades abans d'arrancar-lo. Podem visitar i valorar projectes similars per a inspirar-nos i per a establir complicitats. La intenció d'aquest document és esboçar unes linies generals que ens ajudin com a punt de partida i que siguin prou àmplies perquè ens hi poguem sentir moltes persones còmodes dins d'aquestes linies. Alhora també definir uns limits ben clars del que considero que son actuacions i enfocs bàsics, fonamentals. Si us sentiu lluny d'aquests límits segurament és efectiu que us plantegeu un projecte diferent que invertir esforços en apropar posicions. Aquests límits els concreto més al següent apartat, reptes i dificultats.

Un cop el tinguem siguem prous impulsores amb capacitat i voluntat de dedicar-hi esforços considerables podem començar a buscar el primer local que gestionarem. Un cop localitzat el local podem presentar el projecte al barri amb l'objectiu d'aconseguir el suport d'unes 80 persones que posin uns 10€/mes de manera que ens permeti començar cobrint el lloguer del local de manera que tinguem marge per arrancar projectes productius sense una pressió econòmica massa alta.

reptes i dificultats

El primer repte és trobar un equip de persones que compartim l'objectiu de canvi de valors i estiguem en condicions d'aportar temps al projecte sense esperar-ne res a canvi, com a mínim a l'etapa inicial. Estic pensant en persones que tenim una feina amb jornada redïda, o prous estalvis per estar un temps sense treballar, o tenim suport familiar, o potser prejubilats, etc. Un cop el projecte estigui una mica consolidat ens hauria de proveïr suport.

És un repte també trobar persones que estiguem disposades a treballar de manera seriosa de manera voluntària. Malhauradament hi ha certa tendència als projectes de voluntariat de no actuar amb la mateixa rigurositat, energia, puntualitat, atenció al detall, etc. que en un treball assalariat. L'objectiu del projecte que proposo és demostrar que és possible construïr un sistema millor i per tant ens hem de posar com a fita que tot el que fem sigui millor que el que es fa des del sistema.

Un altre repte és trobar persones que compartim l'anàlisi que el principal element per superar la situació actual és un canvi de valors, i que per aconseguir-lo cal superar el sistema estat-mercat. Tinc la impressió que moltes persones que compartexen la preocupació pels valors estàn més inclinades per a reforçar estructures verticals de tipus assistencialista, com ara els serveis socials estatals, o la caritat religiosa. Al meu entendre la caritat i l'assistencialisme son denigrants i per tant cerco companys de viatge que vulguin centrar l'esforç en construïr instruments autogstionats per a proporcionar-nos a nosaltres mateixes nutrició, salut, etc.

També veig que el concepte de mercat o d'intercanvi, la idea que les persones som egoistes per naturalesa i que no farem res si no és a canvi d'una compensació, està tant gravada a les nostres ments que ens costa imaginar una societat on funcionem com una gran familia, ajudant-nos les unes a les altres sense esperar res a canvi.

D'altra banda, entre les persones que si que hem arribat a la conclusió que el que cal és construïr una societat nova sense les institucions de l'estat-mercat, sovint falta una visió i una consciència de la necessitat d'un període i uns mecanismes de transició. Sovinet es veu malament la idea de crear empreses per a fer diners (és a dir, per a poder obtenir recursos dels que no disposem encara). Això porta a la contradicció que els activistes acaben sent explotats individualment en feines mal pagades i els queda poc temps per a dedicar a la transformació. Veig molt millor ajuntar-nos i fer les nostres propies empreses, i així poder-nos organitzar de manera que cada vegada tinguem una jornada més redïda i poguem dedicar més temps a la transformació i menys temps a la feina dins del sistema.

A més, en els casos en que sí que s'arriba a muntar una empresa, habitualment en forma de cooperativa, sovint s'agafa per objectiu cobrir necessitats que les empreses capitalistes no poden cobrir, com ara vendre productes ecològics, de comerç just, reciclats, proveïr teràpies alternatives, etc. a uns preus assequibles. Es tendeix a crear petits projectes d'autocupació que no deixen excedents per a invertir en ampliar el projecte.

Proposo invertir aquesta tendència i crear projectes amb l'objectiu d'obtenir el màxim marge possible, com faria una empresa capitalista, en les mateixes activitats lucratives en què operen les empreses capitalistes, i demostrar que la bona organització cooperativa, amb el suport del treball desinteressat de voluntàries, és més eficient que la precarització laboral, els subsidis governamentals, i les llargues cadenes d'intermediaris per a evitar responsabilitats.

A més d'obtenir el màxim de marge possible, l'objectiu serià anar desplaçant a les empreses pro-sistema. Per això podem fins i tot considerar a "contractar" treballadores, si es dona el cas que la nostra activitat de difusió no avança tant ràpidament com l'activitat econòmica, cosa força versemblant a l'inici perquè moltes persones necessiten veure un projecte en fucionament per poder-hi creure. Caldrà doncs superar el tabú que en projectes transformadors no hi pot haver personal assalariat perquè això siginifica reprodïr les dinàmiques d'abús de poder del sistema. Cal tenir en compte que tots els excedents obtinguts per la feina del personal assalariat es destinaran a treure recursos del sistema per a socialitzar-los, entre totes les persones que preferim viure en una societat amb bens comunals que en una societat amb propietat privada. A diferència de l'empresa privada on tot l'excedent va als propietaris i s'impedeix que els treballadors participin amb la gestió i propietat de l'empresa, en aquest cas s'incentivaria als treballadors a deixar de ser-ho i a sumar-se al grup d'activistes que impulsen el projecte, amb les responsabilitats que això comporta.

Sovint però en persones transformadores es veu com a única via legítima per aconseguir recursos la okupació i la socialització de propietats privades. Al meu parar aquestes vies, tot i que moralment superiors, en un estadi incipient com l'actual acostumen a ser contraproduents, ja que donat l'elevat grau de repressió del sistema actual els riscos per a la llibertat i la integritat física dels activistes superen el guany dels minsos recursos que es puguin aconseguir.

Això em porta al darrer tabú que crec que cal superar, i potser a la dificultat més gran per a formar un equip de persones afins per arrancar aquest projecte: la participació a les estructures polítiques institucionals. Certament, és una ironia plantejar-nos desmantellar les organitzaions polítiques verticals, amb poder "representatiu" (ajuntaments, governs autonòmics, estats, unió europea, etc.) i isubstituïr-les per instuments de governança horitzontal de proximitat (asemblees de barri, consells oberts, etc.). Cert. És una ironia, però no pas més que participar en una economia que volem desmantellar i substituïr-la per l'esforç desinteressat i el regal.

Crec però que és absurd ignorar que el poder institucional té la capacitat d'anar incrementant la repressió, limitant la llibertat d'expressió i associació, i anar desmantellant els serveis socials. I que ho està fent de manera cada vegada més accelerada passant lleis cada vegada més repressives, augmentant pressupostos destinats als funcionaris armats (policia, exèrcit, mercenaris,...) i privatitzant centres de salut i ensenyament.

És obvi que com més repressió, menys llibertat, i menys accés a la salut i a la formació, més dificil serà organitzar-nos de manera eficient i efectiva, i obtenir recursos per a construïr una societat alternativa. Per tant, per més urticària que ens provoqui participar en les institucions de poder institucional que ens estan reprimint i ens estan robant, ens convé fer-ho. No només anant a votar a les opcions "menys dolentes" si no també participant el els processos de debat i de formació d'opinió ciutadana, per a fer els programes més compatibles amb la llibertat.

Per a accelarar al màxim el procés de transició ens hem de plantejar arribar a assolir tant de poder institucional que sigui inviable desallotjar un habitatge alliberat del mercat, o un Centre Social Ocupat. Que cap policia s'atreveixi a ficar cap manifestant a la presó perquè sap que si ho fa perdrà la feina. Que pugem treure de la presó a totes les preses polítiques donant-los amnisitia, i que poguem col·locar jutges afins a la transformació i contraris al saqueig dels bens públics. També cal que ens plantegem tenir prou poder institucional per evitar que cap dels concursos públics vagi corporacions privades amb ànim de lucre, i que vagin tots a cooperatives, i projectes sense ànim de lucre que socialitzaran els recursos obtinguts.

Contacte

Per contactar escriu un mail a info arroba lovecracy punt com.

Subscriu-te a la nostra newsletter

* indicates required

Llocs relacionats

He penjat un parell de propostes minimalistes del que podria ser una constitució i un programa electoral per afavorir la democratització i els valors. L'objectiu és doble. D'una banda il·lustrar com de lluny estan les propostes actuals que reben atenció mediàtica del que crec que serien propostes raonables. D'altra banda, suggerir que és possible utilitzar tactiques reformistes per afevorir un canvi de paradigma a la societat (anomenat també Revolució Integral) si ens organitzem per a influenciar dins de la "política" institucional. proposta de constitució a constitucioCatalunya.cat
proposta de programa electoral a presidenciable.cat

Pagina personal de l'autor cesc.cat